Benvinguts a la meva pàgina personal

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

últimes notícies	viatges	l'escrit
Bolivia	rupimail	Ebre

últimes notícies

Creació del grup més punKy de l'escena musical del món mundial: Punks & Company.  Aquesta formació liderada per Mark Alsina Xipri va aconseguir fer emmudir el públic assistent a la plaça de les peixateries velles el dia 10 de juny del 2001.  Una banda que promet molt, promet molt i promet molt, i no compleix res!  La banda va sortir a escena amb un brindis a la felicitat i a la llibertat d'expressió. Els porrons efectivament eren plens de vi. L'ànima del grup, el MEMBRE fundador del grup, teclista, freses i mànager, Marc Alsina ha fet unes declaracions on deixava entendre que hi havia tensions musculars entre els membres de la banda. També va afirmar que la gira 2001-2010 ja està pràcticament enllestida i esperen que el públic no els falli.

Cau el comando "Miraculosa"

Detinguts els quatre membres del comando "Miraculosa" en una complicada operació policial que ha finalitzat amb l'escorcoll de diversos pisos francs a Santa Coloma de Farners on s'ha trobat un  arsenal de més mil botelles de vi de Rioja de l'any de la Quica, una col·lecció sencera de roba interior del cantant dels Gun's, les arracades del capità Spock i una bossa de pipes. Es creu que aquest comando tenia previst atemptar contra diversos objectius colomencs, entre ells, el Palau Reial del Rupidell.

l'escrit

Fa 28 anys que tinc 15 anys
 

Bones, em dic Xavier Amat i Surós. Vaig néixer el 25 de juny del 1975 (si la meva mare no m'enganya), a Santa Coloma de Farners, Girona. Recordo que quan era petit anava a jugar a la plaça del Firal - amb els bolquers al cul- amb en Marc Alsina i amb en Lluís Ballell i l'Albert Maynegra al pati de l'escola Miraculosa. És clar que en aquella escola n'hi havia molts de "cracks": en Xavi Gironès, en Xavier Planella ("ji dekangs", junts treiem els ulls dels dragons!), en Miquel Ortelano, en Marc Dalmau, en Pipes, en Guillem Gubau.. Vaig tenir un cop de sort quan vaig començar l'EGB. a l'escola pública, vaig canviar de companys. Crec que vaig sortir del foc per anar a parar a les brases! Ui, aquí si que vaig fer amics!... Igual que per tothom,  a l'escola va resultar ser el laboratori d'aprenentatge de la vida. Sempre em quedava a menjar a l'escola, m'agradava. Recordo perfectament el gust dels macarrons hiper-bullits, de l’hamburguesa amb arròs bullit, de les llenties amb cansalada, dels espaguetis... eren els meus plats preferits. I tant!, també recordo del gust filet de lluç arrebossat que navegava amb l'aigua de l'enciam; ni amb pa, ni amb oli, mai vaig trobar la manera de fer-lo anar coll avall. Un dia a l'hora de descans de després de dinar, mentre jugàvem al pavelló polisportiu vell, el meu cap es va trobar amb un clau que sortia d'un aparell de gimnàstica, resultat: una grapa i un put. I mira que la vaig ballar magre uns quants dies, era per carnestoltes i jo anava vestit de pagès català, amb la boina vermella, un carcamal no se li va acudir res més que fotre'm un cop a la barretina, sota hi havien els punts, vaig fe anar el bastó... Ara que hi penso, quan estava al parvulari ja em vaig disfressar de dimoni pels pastorets, i també vaig rebre! I és que a casa meva cada dia que passava era una nova aventura, sempre arribava amb alguna història per explicar. Massa sovint arribava tirant del carro de carbasses! quin estudiant tant closca, "Li falta concentració", "S'ha d'esforçar una mica més", "És poc polit", "No es preocupi dona, el seu fill és molt bon noi, té molta força de voluntat, segur que tirarà endavant", li deien a la meva mare. I amb el temps i una canya ja s'ha vist. Ni bon noi ni res, quin cafre! La veritat és que de petit no m'hauria pensat mai que de gran seria tantes coses: bomber, astronauta... i és que ara, de gran, no em canso de fotre foc i de passejar per la lluna. Crec que tots passegem per la nostra lluna. Un dia estava sol assegut en un marge d'un prat i es va acostar una dona i em va dir: "Que fas aquí sol", jo li vaig dir "Estic jugant", "Jugant? a què? si no veig res ni ningú?", "Doncs jugo amb aquests soldats i amb aquestes herbes, amb aquestes pedres i amb la sorra, amb les petjades...". Aviat va arribar la bici que tan havia desitjat, una Torrot BMX amb suspensió al darrera, quina passada. Era la primera Torrot amb suspensió que hi havia al barri. Els dijous, divendres i dissabtes, acompanyava a la meva mare a treballar a Can Malladó, jo em quedava tota tarda amb els amics que tenia per allà, en Jordi i en Xavi Noguer, en Burga, en David Cabarroques, en Marc Nogué, en Vadó, en Quim Jorquera, els germans Rives, en Xolo, en Joan Rovira, l'Àngel i en Quim Pou... segur que me'n deixo la meitat! Jugavem a "caniques", cromos, concurs d'aixecar roda, cabanes, excursions amb bici, futbol, bàsquet... Jo de jugar a bàsquet era tot un expert, si. Vaig començar l'any 1982 amb en Josep Danés d'entrenador amb el Club Olímpic Farners. Jugava a la categoria de pre-mini-bàsquet. En tota la temporada només vam fer un partit, contra la Cellera. Va ser massa, en David Díaz, va agafar la pilota després del salt inicial i va llençar la pilota a la cistella contraria! mare meva. Quin equipàs tu, hi havia en Narcís Corbera, en Xavier Cuenca, l'Abram Carrasco, en Noel Danés... Vaig jugar bastants anys a bàsquet. El segon entrenador va ser en Joan Colomé, ell tenia 17 anys i encara no havia anat al Valvi. Recordo que vam coincidir amb en LLuís Ballell, l'Albert Maynergra i l'Abel en un equip que ens entrenava en Pere Carreras. Aviat ho vaig deixar, tenia problemes a l'esquena i com que no jugava quasi mai, vaig passar-me al motociclisme. Vaig tenir la primera Rieju Drac 49 c.c. de Santa Coloma. El primer dia ja vaig anar per terra, el collons de fre del davant, era massa nou i frenava massa... Era ja temps de l'Institut, la moto, el grup de música, les ties... quines ties, hi havia una noia que es deia Marga que em tornava boig, rea com l'anunci de la Sant Miquel "Santa Immaculada", llàstima que jo semblava "Sant Llucifer". El primer any d'institut va ser un "catxondeo", tot el dia amunt i avall. En aquella època anava amb alguns craks que no entenc com carai ls ha pogut crear la mare natura, en Vilalta i en Pèrez, si en Pèrez en  "Pinyooonteee". Era l'època del Rock dur dels Sangtraït, de Sopa de Cabra, de Sui Generis, Umpha-pha...i els Gramerols. Quina colla, en Marcel Font, en Joan Esqueu, en Ramon Cantó, en Jordi Borrell, l'Ester Prat, en Pep Pedra, les Grameroles, els Malfectors, "El de la llibreta", en "Gramerol", les cerveses a "2.000", la Salseta, en Mili Malé, l'Albert Puig, en Juan Lluís Negre...Aviat vindrien els Incondicionals, la Papa Soul Band, amb el Peixeter en Big Bambú, en Moto, la Keity, l'Aïda, l'Oso Yogui i la seva germana, l'Amiam, en Pato, en Jordi d'Olot i en Toni "Rompetechos", en Xarli, en Jep... Sempre envoltat de música (més bona o menys...). En Xevi Fontrodona i la seva passió pels Gun's, a qui no se li encomana, en Marcel amb els Beatles, en Lluís Güell amb els Stones, en Lluís Ballell amb els Yo la tengo, en Marc amb els Midnight Oil, en Joanito amb els Mano Negra, la Núria amb la Janis, en Franc amb en Jim Hall, en Javier amb els The Cure, en Josep amb en Zappa, en Cuenca amb Jimmy Smith, el peixater amb l'Otis Reeding, el meu pare amb els Creedence, en Maynegra amb en Paolo Conte, en Joan Esqueu amb en Marley, en Mili amb els Police, l'Albert amb els Black Crowes, l'Anna amb els Manà, la meva mare amb els Sau, la meva germana amb els Oasis... No se pas que carai em passa, avui dia 26 de juny, faig 28 anys, em sembla que quan més anys, menys seny, això es bo doctor?

 

Rupimail

Si vols enviar un mail a l'Albert, la Marta, en Marc, en Joanito, en Joan, l'Albert M., l'Anna, la Laura i les Núries... clica aquí

Si vols enviar-me un mail, cLicKa sobre la foto